Campaneta daurada del meu carret de fira
Cavallet de cartró de mig pam, tot pintat
Havem caminat tant pels camins sense ira
Que ara ens cal reposar i agrair nostre fat
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent
A carregar amb palets el teu quadrant de fusta
Campaneta daurada, tu em sabies content
Ara em mena la gent i tothora tinc justa
I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia
Si ara jugués a córrer, què diria la gent
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
Tant si és bella com no -cavallet tot pintat
Campaneta daurada, i que us deixi al terrat