Fou
Un vespre de setembre
Tot caminant per l'herba
On em van sorprendre les fades
Per primera vegada

On òlibes, arbres i abelles
Em xiulaven a cau d'orella
I l'herba
Jugant entre els meus dits
Em despullava l'ànima a petons
M'estroncà les ferides
I em va escombrar la pols

Creu-me
Creu-me que mai
Hi hagué més
Llum a les fosques
Del meu vell
Trencaclosques
Creu-me que res
No enguixa tantes esquerdes
Com caminar per l'herba

Per això
Torno sovint al paratge
On es fa dolç l'oratge
Per sentir a Venus a la vora
On la vida s'olora
On la pell se m'enlaira i jugo
A la 'Xarranca' amb set núvols
I l'herba
Pergunta pels amics
I per les orenetes que han fugit
Mentre em fa pessigolles
Entre el cor i els dits

Creu-me
Creu-me que mai
Hi hagué més
Llum a les fosques
Del meu vell
Trencaclosques
Creu-me que res
No enguixa tantes
Tantes esquerdes
Com caminar per l'herba